LLETRES EN VIU

Laura Leal Lopez

4. Navega per Internet i busca informació sobre les obres més rellevants d’Oller: La papallona, l’escanyapobres, la bogeria, la febre d’or, Pilar Prim. Pots afegir imatges, fragments d’obres…(No copiïs el contingut, cal llegir i resumir o comentar)

La Papallona:

La Papallona publicada el 1882, és la primera novella llarga de Narcís Oller. En aquesta obra, Oller comença a realitzar el seu propòsit principal: descriure literàriament la realitat de la societat catalana del seu temps , aquesta novel.la es situa enmig del barris populars de la Barcelona vella.

La delimitació social hi és, també, ben remarcada: els fabricants que protegeixen benèvolament la protagonista viuen al carrer de la Portaferrissa, en una casa que Oller caracteritza amb precisió. La novel·la ens presenta una ciutat com a espai, però, sobretot, com a vivència. Una ciutat: canviant com éstambé canviant el paisatge interior dels que la viuen. Per això, pot ser amable, feta de treball i sons familiars. Mentre la protagonista, que es diu Toneta, en plena inquietud i amb tota la seva sensibilitat femenina a flor de pell, viu una experiència d'immersió enmig d'una multitud, uniforme, grisa, despersonalitzadora; el "jo" de la protagonista es projecta sobre la multitud, a la recerca -temor i desig confosos. Són els remors de la ciutat, també, els que vénen a completar la imatge visual, de vegades com una mena d'extensió del dolor interior que sent la protagonista. La novel·la es tancarà amb una escena romàntica Lluís baixa per les Rambles a la caiguda del capvespre; a banda i banda -som a la vigília de Rams-, llorers i palmes; i els crits de la multitud, que es confon amb la foscor. La Papallona és una novel·la que integra la ciutat en el nucli mateix de la vivència de modernitat.

La papallona, va marcar l’inici del naturalisme a Catalunya i va donar a Narcís Oller fama europea. L’any 1885 la novella va ser traduïda al francès i va ser prologada i traducida al frances amb un elogios proleg de per Émile Zola a qui l`autor va coneixer a Paris.

l’escanyapobres

Aquesta novel·la, d'extensió més aviat breu, desenvolupa el tema universal de l'avarícia.

Es tracta d'una obra esquemàtica ambientada en una societat rural en procés d'industrialització. L'autor aconsegueix en aquesta novel·la, d'extensió més aviat breu personificar els diners i l'avarícia a través del tràgic personatge Oleguer i la seva esposa, la Tuies. En aquesta obra s'observen una barreja d'elements que pertanyen a diferents corrents literaris de l'època. Així, l'anàlisi del context social, la tècnica descriptiva i l'element lingüístic de la novel·la s'adscriuen de ple en el realisme. En canvi, la descripció científica del procés de l'avarícia i la finalitat moral encaixen amb el naturalisme. Tanmateix, l'obra conté també alguns aspectes romàntics i d'altres costumistes.

Amb L’Escanyapobres Narcís Oller guanyà un premi extraordinari i el mestratge en prosa als Jocs Florals de Barcelona de 1884.

La bogeria:

La Bogeria és una novella contemporània de la darrera ressenyada,

És una novella breu, d’uns pocs capítols, en la que repassem la vida de Daniel Serrallonga a través dels ulls de dos seus companys de facultat

a través dels seus encontres al llarg de diferents moments de la seva vida, es van explicant, tot fent safareig, el que s’ha esdevingut a la vida del tercer, en Serrallonga, el Bandereta.

Es podria dir que el relat consisteix en el seguiment llunyà i amb escàs interès que fan dos antics companys de facultat del cas d’un tercer, del que es diria que no hi és tot.

una novel·la singular en la tradició narrativa catalana i en la mateixa trajectòria de l’autor. La discussió sobre el determinisme present en l’obra, a finals del segle XIX, evidencia el desenvolupament d’una nova orientació literària, en resposta al descrèdit de la novel·la realista i naturalista, a la vegada que converteix aquesta problemàtica en un dels centres temàtics de la ficció.

la febre d’or

La febre d'or es divideix, en l'aspecte estructural i argumental, en dues grans parts, amb títols ben diferenciats i explícits: "La pujada" i "L'estimbada". El fil conductor de la novel·la és l'ascensió de Gil Foix i, consegüentment, de la seva família, des de la menestralia fins a l'alta burgesia i el seu retorn a l'ofici de fuster i a la situació social anterior. . La novel·la es clou amb el retorn a l'ofici de fuster d'un alienat Gil Foix. La febre d'or és la gran novel·la de Barcelona i d'una determinada burgesia, que veu créixer la seva autoritat econòmica i social. El centre bàsic de la novel·la és l'enriquiment i l'ascensió d'una família, representativa d'una nova burgesia sorgida del joc a la Borsa. L'escenari és la ciutat de Barcelona, que també esdevé protagonista en convertir-se en una ciutat brillant i cosmopolita, seguint una evolució paral·lela a la de la burgesia.Els paral.lelismes amb L'escanyapobres són ben evidents: en tots dos textos, hi ha una intenció moralitzadora, hi ha una defensa del capitalisme productiu i un rebuig de l'especulatiu. També es denuncia l'extremisme, la irreflexió, la gasiveria, la roïnesa d'esperit

Amb La Febre d'Or Oller assoleix el ple domini de les tècniques realistes-naturalistes. Podem considerar-la, doncs, aquesta novel·la com el punt culminant de la narrativa d'Oller i, per extensió, del realisme català. És una novel·la llarga i complexa, que vol retratar la societat catalana de la Restauració, i que integra personatges i ambients ja apareguts en novel·les anteriors.

Pilar Prim:

Pilar Prim presenta la doble problemàtica psicològica de la dona jove, vídua i mare que, per un costat, s’enamora del mateix home que la seva filla i, per amor a ella, renuncia a disputar-li l’afecte de l’home estimat, i per l’altre, segons els costums testamentaris, l’usdefruit de l’herència la condiciona a no tornar-se a casar. Pilar Prim és el més aconseguit dels personatges femenins de l’autor, en contrast amb el de la seva filla Elvira i amb els matisos que d’ella donen les amigues. Com el seu nom indica, aquest personatge es mostra, més que relata, com un ésser feble, que evoluciona, debatent-se entre els sentiments i desitjos, la voluntat de rectitud de les convencions socials. Representen a la burgesia barcelonina finisecular, que Oller retrata aquí amb retocs provincians i ridículs. Ambinetada a Puigcerdà amb incursions a Barcelona, reprodueix l’ambient d’estiueig. El relat alterna el punt de vista del narrador amb la focalització interior dels personatges.

Pilar Prim és la darrera gran novel·la de Narcís Oller i la que, des del punt de vista estètic, és la més aconseguida. Es va publicar el 1906, ara fa cent anys, després d'un procés de gestació llarg i de nombrosos dubtes de l'autor