dimarts, 17 de novembre del 2009

TIRANT LO BLANC



1.La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Heu de llegir el primer paràgraf. Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina?

Agnès és la més agraciada donzella que Tirant hagi vist mai. Aquesta elegant dama, portava vestits que valien el preu d'una ciutat,no pensava sinó a donar-los, així com les joies i les altres coses que ella tingués: de tan gentil condició era! Senyor, a més el dia que Tirant la va conèixer portava un fermall molt bell al pit.

La expressió que pot demostrar el resultat de èsser com és la bella Agnès és: "I si la vostra benigna mercè me l'atorgarà, jo l'accepto, i el portaré de grat per honrar-vos i servir-vos, prometent i jurant sobre l'altar i per l'orde de cavalleria, de combatre un cavaller a peu o a cavall a tota ultrança, armat o desarmat, de la millor manera que ell ho sabrà divisar."

2.Carmesina: al primer paràgraf s'explica com se n'enamora Tirant. Segur que ho podeu relacionar amb una de les característiques de l'amor que heu vist a la pàgina anterior. Quina característica física de Carmesina atrau més a Tirant?

Jo ho relacionaria amb l’Amor virtuós, ja que Tirant correspon ala descripció del tipus de cavaller d’aquest amor i més endavant intentarà conquistar a la seva donzella amb danses, justes i batalles.
“ virtuós. Que s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles. És el tipus d'amor que s'acosta més al dels trobadors.”
La característica física que més atrau a Tirant són els pits de Carmesina, que en aquell instant s’està canviant.



En el primer cas, parla el senyor de Vilesermes, enamorat de la bella Agnès. El segon i el tercer es refereixen a Tirant. Torneu a la pàgina anterior i relacioneu el que acabeu de llegir amb les característiques de l'amor de què parlen els tres primers paràgrafs.


El senyor Vilasermes sent amor virtuós cap a la bella Agnes i s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles, és per aixó que Vilasermes lluita amb Tirant per aconseguir el fermall de la seva amada bella Agnes.

En el segon cas, parla de l'amor entre Tirant i Carmesina, el que representa, com hem dit anteriorment, un amor virtuós.

El tercer cas podria ser un amor viciós, ja que Diafebus i Tirant planejen una visita nocturna a la cambra de Carmesina i Estefania, amb intencions ben clares. Diafeubus passa la nit amb Estefania i Tirant amb Carmesina, però aquets últims no fan res mentre que els altres dos consumeixen el seu amor.

L'amor viciós. La donzella (fixeu-vos que aquí és ella qui pren la iniciativa) estima el gentilhome o el cavaller "per son delit". L'objectiu és aplegar-se "al llit encortinat amb los llançols ben perfumats" per obtenir tot el plaer que es pugui... Aquest és el tipus d'amor que més li agrada a Estefania.

Quines diríeu que han estat les més reeixides ? Per què?

En la meva opinio les relacions amoroses o una d´elles esla de Tirant i Carmesina, ja que :

Tirant és un home que, com a cavaller és molt valent, però en l'amor és una mica tímid, pero,

també demostra el seu amor a través de cartes.

En aquest text tirant demostra el seu amor a carmelina ja que aquesta li demana que ell li diluí qui es la dona que el té enamorat i ell per poderse declarar, li regala un mirall, aixins, cuan la Carmesina, obre el regal pensan que seria un retrat es dona compte que Tirant esta enamorat d´ella.

Jo penso que es una de les parrelles mes reeixides perque tot i el seu amor, el tenen que guardar en secret per no corre perrill, a més en Tirant en moltes ocasions demostra a Carmesina que l´estima.

Entre altres, encara d´averse casat en secret la Carmesina no vol consumar el seu amor amb Tirant fins que el seu pare li done la ma de la Carmesina al Tirant y finalmente es casen en secret.

Tambe, jo diria que una de les relacion mes reeixides es la de diafebus y Estefanía; tot es veu en el momento on Diafebus marxa a Constantinoble amb els presoners de guerra i, en arribar-hi, s'entrevista amb Carmesina, a qui reafirma l'amor del seu cavaller. Estefania, que hi era present, es val de l'ocasió per demostrar el seu amor a Diafebus. Tot aquest romanç conclou amb una boda, ja que gracies a Tirant, que demana a l'Emperador la mà d'Estefania per a Diafebus,i en celebrarse la boda, l'Emperador concedeix a la parella el ducat de Macedònia i acaban feliços.

Segons la meva opinio la relacio entre Ricomana i Felip es reeixides ja que arriba a bon port ja que s´acaban casant.

El romanç de L'Emperadriu i Hipòlit no es reeixida ja que l´emperatriz es casada i no podran mai casarse ni estar junts ames sempre es tenen que veure d´amagat entre altres al fianal del llibre l´emperatriu mort. Tambe auriem de tenir en compte la diferencia d´etat i el perill que corren si l´emperador els enxampa.

El caballer Espercius y la seva dama, en la meva opinio si es una relacio amorosa reeixida ja que no nomes es casen ames tenen fills que heretan tot el seu llinatge i les seves riqueses.



És possible que hàgiu considerat que la relació amorosa més reeixida és aquella que es dóna entre una parella que és capaç de consumar l'amor feliçment.
Consumar l'amor? Tothom sap què vol dir, això. I feliçment? El qualificatiu es pot aplicar al segle XV? Com és l'acte sexual a la novel•la? En posarem tres exemples.


1. L'acte sexual d'Estefania i Diafebus. Llegiu els fragments assenyalats de la nit que passen al castell de Malveí: el primer, el segon, i el tercer, que es refereix a Tirant i Carmesina amb una metàfora ben significativa. Què us sembla, tot plegat?

Plaerdemavida intenta explicar-li a Carmesina que la nit anterior havia vist i escoltat com feien l'amor dues persones i altres dues estaven allà però sense consumar. Ens sembla que intenta dir-li a Carmesina que vagi més en compte perquè aquella nit s'havia adonat ella però podria haver sigut una altre persona i tenir conseqüències pitjors.

2. L'acte sexual de Tirant i Carmesina, que té lloc ben al final de la novel•la!

En aquest cas,l’acte sexual es compara amb les batalles.

3. L'acte sexual de l'Emperadriu i Hipòlit. Recordeu els quinze dies que Hipòlit passa tancat a la cambra de l'Emperadriu? Recordeu què va passar al terrat on ell esperava que la dama li obrís la porta? Si us hi heu fixat bé, segur que us haureu adonat que el narrador explica de manera molt diferent aquesta relació sexual, comparada amb les altres. Podeu explicar el perquè?

Penso que en els altres casos anteriors,el narrador explica els actes sexuals d’una manera més humana;en canvi en aquest cas,l’explica d’una manera més fantàstica.

Però hi ha una metàfora que les uneix, oi que sí? Com que ningú no ens impedeix de pensar que les metàfores no són mai gratuïtes i que si es repeteixen és que volen dir alguna cosa, podem concloure que al segle XV els homes (no oblidem que qui escriu és un cavaller) veien les relacions sexuals lligades a la violència masculina. Podríem imaginar que si qui hagués escrit la novel•la hagués estat una dona, la visió de l'acte sexual hauria estat possiblement diferent. Voleu saber l'opinió de Cristina de Pizan?

Penso que si una dona l’hagués escrit,ho hagués fet de manera més sentimental i de manera sensible.

Hi ha un interessant article de Lola Badia que parla d'aquests temes.