dijous, 22 d’octubre del 2009

1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; (1)
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo


En mis palabras:

En este poema calderón de la Barca nos quiere decir, no que no le demos importancia a la vida, que cuando menos te lo esperes se acabara , no!! Todo lo contrario nos quiere decir que la vida es maravillosa que ay que disfrutarla que la muerte llegara que es algo irreparable pero que la vida es para ser feliz, y a pesar de la muerte,tenemos que vivirla, gozarla, para ser felices.
En mi opinión esto es lo que a querido decir para mi el autor o por lómenos es lo que yo e sabido deducir del poema.
10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?


Amb les meves pròpies paraules:


De què serveix la vida dels homes i els esforços que fem en ella si tots acabem morint?, no serveix per a res, tot es ràpid, fugaç, i no serveix de res posar una actitud orgullosa i vanidosa davant la vida.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; (1)
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

1: fugit irreparabile tempus.
2: (1)hipérbaton: alteración del orden habitual de los elemenstos de una frase.



2.

(…) coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII

1: Beatus ille
2: Epíteto: adjetivo innecesario porque no añade significado al mensaje; en general va antepuesto al nombre.




3.

¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada

1: Contempus mundi.
2:Epíteto: adjetivo innecesario porque no añade significado al mensaje; en general va antepuesto al nombre.




4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! (1)Car plens són els cors, però curta és la vida,(1)
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLING

1:Carpe Diem
2:Hipèrbaton:Alteració de l'ordre habitual dels elements.(1)
Paràfrasis: Aquest poema tracta sobre el senti de viure la vida al màxim,sobretot la nit,sense preocupacions.



5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
(1)Per què dins terres que altre sol fecunda
(2)Viure voldríem?(1)
Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?

M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

1:Contempus mundi
2:Interrogació retòrica (1),Hipèrbaton (2)


6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
(2)Un verd pradell ben ple de belles flors
(2)Un riu que banyi l’herba pels voltants,
(2)Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI

1:Locus amoenus
2:Asíndeton:Supressió de conjuncions que serveixen d'enllaç.
Anáfora(2):Repetició de paraules al començament de frase.



7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
(1)A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
(1)A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)

A.POPE

1:Beatus ille
2:Anàfora:Versos que comencen igual.(1)
Paràfrasis: El poema descriu un espai en el qual l'home,és feliç.Relaciona aquest espai amb elements pastorívols.

8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)

Francesc Vicenç Garcia

1:Sic transit gloria mundi
2:Enumeració (1):Succesió d'elements.


9.
(2)Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
(3)“Què has fet de ta senyera?
(1)On són
tos reis? Tos braus cabdills, (1)on són?”

RUBIÓ I ORS

1:Ubi sunt (1)
2:Personificació (2),Pregunta retòrica (3)
10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol
?

1: Fugit irreparabile tempus.
2: Pregunta retòrica.



11.
Que n'ets, de bella, estimada meva, Asíndeton
que n'ets, de bella! Asíndeton
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Metáfora
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís, Metáfora
dues meitats de magrana són les teves galtes Metáfora
darrere el teu vel.
El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
Metáfora
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics

1: Descriptio Puellae
2: Hay un Parelismo durante todo el poema, se repite la estructura, siempre nombra algo y después lo compara con otra cosa.
Un continuado de Metáforas
Asíndeton, Hipérbaton


12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?

Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?

Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.

Josep Carner

1: Fugit irreparabile tempus
2: Asíndeton y Pregunas retóricas

dimarts, 13 d’octubre del 2009

2. Troba figures retòriques:
El gran teatro del mundo, Calderón de la Barca:
-Hipérbatón, perquè altera l’ordre lògic dels elements de l’oració.
-Al•literació, perquè es repeteixen sons iguals amb la S.
Soneto XXIII, Garcilaso de la Vega:
-Personificació, perquè atribueix qualitats humanes a éssers inanimats.
Vida retirada, Fray Luís de León:
-Interrogació retòrica, perquè formula una pregunta emfàtica sense esperar resposta.
F. Hölderning:
-Enumeració,