dimecres, 23 de desembre del 2009

dilluns, 21 de desembre del 2009

dissabte, 19 de desembre del 2009

dimecres, 16 de desembre del 2009

Segona part català

- Marina:

Primera part català

http://en.calameo.com/read/000138023e6c1b1a64c79

dimarts, 17 de novembre del 2009

TIRANT LO BLANC



1.La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Heu de llegir el primer paràgraf. Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina?

Agnès és la més agraciada donzella que Tirant hagi vist mai. Aquesta elegant dama, portava vestits que valien el preu d'una ciutat,no pensava sinó a donar-los, així com les joies i les altres coses que ella tingués: de tan gentil condició era! Senyor, a més el dia que Tirant la va conèixer portava un fermall molt bell al pit.

La expressió que pot demostrar el resultat de èsser com és la bella Agnès és: "I si la vostra benigna mercè me l'atorgarà, jo l'accepto, i el portaré de grat per honrar-vos i servir-vos, prometent i jurant sobre l'altar i per l'orde de cavalleria, de combatre un cavaller a peu o a cavall a tota ultrança, armat o desarmat, de la millor manera que ell ho sabrà divisar."

2.Carmesina: al primer paràgraf s'explica com se n'enamora Tirant. Segur que ho podeu relacionar amb una de les característiques de l'amor que heu vist a la pàgina anterior. Quina característica física de Carmesina atrau més a Tirant?

Jo ho relacionaria amb l’Amor virtuós, ja que Tirant correspon ala descripció del tipus de cavaller d’aquest amor i més endavant intentarà conquistar a la seva donzella amb danses, justes i batalles.
“ virtuós. Que s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles. És el tipus d'amor que s'acosta més al dels trobadors.”
La característica física que més atrau a Tirant són els pits de Carmesina, que en aquell instant s’està canviant.



En el primer cas, parla el senyor de Vilesermes, enamorat de la bella Agnès. El segon i el tercer es refereixen a Tirant. Torneu a la pàgina anterior i relacioneu el que acabeu de llegir amb les característiques de l'amor de què parlen els tres primers paràgrafs.


El senyor Vilasermes sent amor virtuós cap a la bella Agnes i s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles, és per aixó que Vilasermes lluita amb Tirant per aconseguir el fermall de la seva amada bella Agnes.

En el segon cas, parla de l'amor entre Tirant i Carmesina, el que representa, com hem dit anteriorment, un amor virtuós.

El tercer cas podria ser un amor viciós, ja que Diafebus i Tirant planejen una visita nocturna a la cambra de Carmesina i Estefania, amb intencions ben clares. Diafeubus passa la nit amb Estefania i Tirant amb Carmesina, però aquets últims no fan res mentre que els altres dos consumeixen el seu amor.

L'amor viciós. La donzella (fixeu-vos que aquí és ella qui pren la iniciativa) estima el gentilhome o el cavaller "per son delit". L'objectiu és aplegar-se "al llit encortinat amb los llançols ben perfumats" per obtenir tot el plaer que es pugui... Aquest és el tipus d'amor que més li agrada a Estefania.

Quines diríeu que han estat les més reeixides ? Per què?

En la meva opinio les relacions amoroses o una d´elles esla de Tirant i Carmesina, ja que :

Tirant és un home que, com a cavaller és molt valent, però en l'amor és una mica tímid, pero,

també demostra el seu amor a través de cartes.

En aquest text tirant demostra el seu amor a carmelina ja que aquesta li demana que ell li diluí qui es la dona que el té enamorat i ell per poderse declarar, li regala un mirall, aixins, cuan la Carmesina, obre el regal pensan que seria un retrat es dona compte que Tirant esta enamorat d´ella.

Jo penso que es una de les parrelles mes reeixides perque tot i el seu amor, el tenen que guardar en secret per no corre perrill, a més en Tirant en moltes ocasions demostra a Carmesina que l´estima.

Entre altres, encara d´averse casat en secret la Carmesina no vol consumar el seu amor amb Tirant fins que el seu pare li done la ma de la Carmesina al Tirant y finalmente es casen en secret.

Tambe, jo diria que una de les relacion mes reeixides es la de diafebus y Estefanía; tot es veu en el momento on Diafebus marxa a Constantinoble amb els presoners de guerra i, en arribar-hi, s'entrevista amb Carmesina, a qui reafirma l'amor del seu cavaller. Estefania, que hi era present, es val de l'ocasió per demostrar el seu amor a Diafebus. Tot aquest romanç conclou amb una boda, ja que gracies a Tirant, que demana a l'Emperador la mà d'Estefania per a Diafebus,i en celebrarse la boda, l'Emperador concedeix a la parella el ducat de Macedònia i acaban feliços.

Segons la meva opinio la relacio entre Ricomana i Felip es reeixides ja que arriba a bon port ja que s´acaban casant.

El romanç de L'Emperadriu i Hipòlit no es reeixida ja que l´emperatriz es casada i no podran mai casarse ni estar junts ames sempre es tenen que veure d´amagat entre altres al fianal del llibre l´emperatriu mort. Tambe auriem de tenir en compte la diferencia d´etat i el perill que corren si l´emperador els enxampa.

El caballer Espercius y la seva dama, en la meva opinio si es una relacio amorosa reeixida ja que no nomes es casen ames tenen fills que heretan tot el seu llinatge i les seves riqueses.



És possible que hàgiu considerat que la relació amorosa més reeixida és aquella que es dóna entre una parella que és capaç de consumar l'amor feliçment.
Consumar l'amor? Tothom sap què vol dir, això. I feliçment? El qualificatiu es pot aplicar al segle XV? Com és l'acte sexual a la novel•la? En posarem tres exemples.


1. L'acte sexual d'Estefania i Diafebus. Llegiu els fragments assenyalats de la nit que passen al castell de Malveí: el primer, el segon, i el tercer, que es refereix a Tirant i Carmesina amb una metàfora ben significativa. Què us sembla, tot plegat?

Plaerdemavida intenta explicar-li a Carmesina que la nit anterior havia vist i escoltat com feien l'amor dues persones i altres dues estaven allà però sense consumar. Ens sembla que intenta dir-li a Carmesina que vagi més en compte perquè aquella nit s'havia adonat ella però podria haver sigut una altre persona i tenir conseqüències pitjors.

2. L'acte sexual de Tirant i Carmesina, que té lloc ben al final de la novel•la!

En aquest cas,l’acte sexual es compara amb les batalles.

3. L'acte sexual de l'Emperadriu i Hipòlit. Recordeu els quinze dies que Hipòlit passa tancat a la cambra de l'Emperadriu? Recordeu què va passar al terrat on ell esperava que la dama li obrís la porta? Si us hi heu fixat bé, segur que us haureu adonat que el narrador explica de manera molt diferent aquesta relació sexual, comparada amb les altres. Podeu explicar el perquè?

Penso que en els altres casos anteriors,el narrador explica els actes sexuals d’una manera més humana;en canvi en aquest cas,l’explica d’una manera més fantàstica.

Però hi ha una metàfora que les uneix, oi que sí? Com que ningú no ens impedeix de pensar que les metàfores no són mai gratuïtes i que si es repeteixen és que volen dir alguna cosa, podem concloure que al segle XV els homes (no oblidem que qui escriu és un cavaller) veien les relacions sexuals lligades a la violència masculina. Podríem imaginar que si qui hagués escrit la novel•la hagués estat una dona, la visió de l'acte sexual hauria estat possiblement diferent. Voleu saber l'opinió de Cristina de Pizan?

Penso que si una dona l’hagués escrit,ho hagués fet de manera més sentimental i de manera sensible.

Hi ha un interessant article de Lola Badia que parla d'aquests temes.







dijous, 22 d’octubre del 2009

1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; (1)
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo


En mis palabras:

En este poema calderón de la Barca nos quiere decir, no que no le demos importancia a la vida, que cuando menos te lo esperes se acabara , no!! Todo lo contrario nos quiere decir que la vida es maravillosa que ay que disfrutarla que la muerte llegara que es algo irreparable pero que la vida es para ser feliz, y a pesar de la muerte,tenemos que vivirla, gozarla, para ser felices.
En mi opinión esto es lo que a querido decir para mi el autor o por lómenos es lo que yo e sabido deducir del poema.
10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?


Amb les meves pròpies paraules:


De què serveix la vida dels homes i els esforços que fem en ella si tots acabem morint?, no serveix per a res, tot es ràpid, fugaç, i no serveix de res posar una actitud orgullosa i vanidosa davant la vida.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; (1)
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

1: fugit irreparabile tempus.
2: (1)hipérbaton: alteración del orden habitual de los elemenstos de una frase.



2.

(…) coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII

1: Beatus ille
2: Epíteto: adjetivo innecesario porque no añade significado al mensaje; en general va antepuesto al nombre.




3.

¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada

1: Contempus mundi.
2:Epíteto: adjetivo innecesario porque no añade significado al mensaje; en general va antepuesto al nombre.




4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! (1)Car plens són els cors, però curta és la vida,(1)
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLING

1:Carpe Diem
2:Hipèrbaton:Alteració de l'ordre habitual dels elements.(1)
Paràfrasis: Aquest poema tracta sobre el senti de viure la vida al màxim,sobretot la nit,sense preocupacions.



5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
(1)Per què dins terres que altre sol fecunda
(2)Viure voldríem?(1)
Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?

M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

1:Contempus mundi
2:Interrogació retòrica (1),Hipèrbaton (2)


6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
(2)Un verd pradell ben ple de belles flors
(2)Un riu que banyi l’herba pels voltants,
(2)Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI

1:Locus amoenus
2:Asíndeton:Supressió de conjuncions que serveixen d'enllaç.
Anáfora(2):Repetició de paraules al començament de frase.



7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
(1)A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
(1)A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)

A.POPE

1:Beatus ille
2:Anàfora:Versos que comencen igual.(1)
Paràfrasis: El poema descriu un espai en el qual l'home,és feliç.Relaciona aquest espai amb elements pastorívols.

8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)

Francesc Vicenç Garcia

1:Sic transit gloria mundi
2:Enumeració (1):Succesió d'elements.


9.
(2)Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
(3)“Què has fet de ta senyera?
(1)On són
tos reis? Tos braus cabdills, (1)on són?”

RUBIÓ I ORS

1:Ubi sunt (1)
2:Personificació (2),Pregunta retòrica (3)
10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol
?

1: Fugit irreparabile tempus.
2: Pregunta retòrica.



11.
Que n'ets, de bella, estimada meva, Asíndeton
que n'ets, de bella! Asíndeton
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Metáfora
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís, Metáfora
dues meitats de magrana són les teves galtes Metáfora
darrere el teu vel.
El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
Metáfora
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics

1: Descriptio Puellae
2: Hay un Parelismo durante todo el poema, se repite la estructura, siempre nombra algo y después lo compara con otra cosa.
Un continuado de Metáforas
Asíndeton, Hipérbaton


12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?

Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?

Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.

Josep Carner

1: Fugit irreparabile tempus
2: Asíndeton y Pregunas retóricas

dimarts, 13 d’octubre del 2009

2. Troba figures retòriques:
El gran teatro del mundo, Calderón de la Barca:
-Hipérbatón, perquè altera l’ordre lògic dels elements de l’oració.
-Al•literació, perquè es repeteixen sons iguals amb la S.
Soneto XXIII, Garcilaso de la Vega:
-Personificació, perquè atribueix qualitats humanes a éssers inanimats.
Vida retirada, Fray Luís de León:
-Interrogació retòrica, perquè formula una pregunta emfàtica sense esperar resposta.
F. Hölderning:
-Enumeració,