dimarts, 2 de març del 2010

dissabte, 30 de gener del 2010

Laura Leal Lopez

4. Navega per Internet i busca informació sobre les obres més rellevants d’Oller: La papallona, l’escanyapobres, la bogeria, la febre d’or, Pilar Prim. Pots afegir imatges, fragments d’obres…(No copiïs el contingut, cal llegir i resumir o comentar)

La Papallona:
La Papallona publicada el 1882, és la primera novella llarga de Narcís Oller. En aquesta obra, Oller comença a realitzar el seu propòsit principal: descriure literàriament la realitat de la societat catalana del seu temps , aquesta novel.la es situa enmig del barris populars de la Barcelona vella.
La delimitació social hi és, també, ben remarcada: els fabricants que protegeixen benèvolament la protagonista viuen al carrer de la Portaferrissa, en una casa que Oller caracteritza amb precisió. La novel·la ens presenta una ciutat com a espai, però, sobretot, com a vivència. Una ciutat: canviant com éstambé canviant el paisatge interior dels que la viuen. Per això, pot ser amable, feta de treball i sons familiars. Mentre la protagonista, que es diu Toneta, en plena inquietud i amb tota la seva sensibilitat femenina a flor de pell, viu una experiència d'immersió enmig d'una multitud, uniforme, grisa, despersonalitzadora; el "jo" de la protagonista es projecta sobre la multitud, a la recerca -temor i desig confosos. Són els remors de la ciutat, també, els que vénen a completar la imatge visual, de vegades com una mena d'extensió del dolor interior que sent la protagonista. La novel·la es tancarà amb una escena romàntica Lluís baixa per les Rambles a la caiguda del capvespre; a banda i banda -som a la vigília de Rams-, llorers i palmes; i els crits de la multitud, que es confon amb la foscor. La Papallona és una novel·la que integra la ciutat en el nucli mateix de la vivència de modernitat.
La papallona, va marcar l’inici del naturalisme a Catalunya i va donar a Narcís Oller fama europea. L’any 1885 la novella va ser traduïda al francès i va ser prologada i traducida al frances amb un elogios proleg de per Émile Zola a qui l`autor va coneixer a Paris.


l’escanyapobres
Aquesta novel·la, d'extensió més aviat breu, desenvolupa el tema universal de l'avarícia.
Es tracta d'una obra esquemàtica ambientada en una societat rural en procés d'industrialització. L'autor aconsegueix en aquesta novel·la, d'extensió més aviat breu personificar els diners i l'avarícia a través del tràgic personatge Oleguer i la seva esposa, la Tuies. En aquesta obra s'observen una barreja d'elements que pertanyen a diferents corrents literaris de l'època. Així, l'anàlisi del context social, la tècnica descriptiva i l'element lingüístic de la novel·la s'adscriuen de ple en el realisme. En canvi, la descripció científica del procés de l'avarícia i la finalitat moral encaixen amb el naturalisme. Tanmateix, l'obra conté també alguns aspectes romàntics i d'altres costumistes.
Amb L’Escanyapobres Narcís Oller guanyà un premi extraordinari i el mestratge en prosa als Jocs Florals de Barcelona de 1884.

La bogeria:
La Bogeria és una novella contemporània de la darrera ressenyada,
És una novella breu, d’uns pocs capítols, en la que repassem la vida de Daniel Serrallonga a través dels ulls de dos seus companys de facultat
a través dels seus encontres al llarg de diferents moments de la seva vida, es van explicant, tot fent safareig, el que s’ha esdevingut a la vida del tercer, en Serrallonga, el Bandereta.
Es podria dir que el relat consisteix en el seguiment llunyà i amb escàs interès que fan dos antics companys de facultat del cas d’un tercer, del que es diria que no hi és tot.
una novel·la singular en la tradició narrativa catalana i en la mateixa trajectòria de l’autor. La discussió sobre el determinisme present en l’obra, a finals del segle XIX, evidencia el desenvolupament d’una nova orientació literària, en resposta al descrèdit de la novel·la realista i naturalista, a la vegada que converteix aquesta problemàtica en un dels centres temàtics de la ficció.


la febre d’or
La febre d'or es divideix, en l'aspecte estructural i argumental, en dues grans parts, amb títols ben diferenciats i explícits: "La pujada" i "L'estimbada". El fil conductor de la novel·la és l'ascensió de Gil Foix i, consegüentment, de la seva família, des de la menestralia fins a l'alta burgesia i el seu retorn a l'ofici de fuster i a la situació social anterior. . La novel·la es clou amb el retorn a l'ofici de fuster d'un alienat Gil Foix. La febre d'or és la gran novel·la de Barcelona i d'una determinada burgesia, que veu créixer la seva autoritat econòmica i social. El centre bàsic de la novel·la és l'enriquiment i l'ascensió d'una família, representativa d'una nova burgesia sorgida del joc a la Borsa. L'escenari és la ciutat de Barcelona, que també esdevé protagonista en convertir-se en una ciutat brillant i cosmopolita, seguint una evolució paral·lela a la de la burgesia.Els paral.lelismes amb L'escanyapobres són ben evidents: en tots dos textos, hi ha una intenció moralitzadora, hi ha una defensa del capitalisme productiu i un rebuig de l'especulatiu. També es denuncia l'extremisme, la irreflexió, la gasiveria, la roïnesa d'esperit
Amb La Febre d'Or Oller assoleix el ple domini de les tècniques realistes-naturalistes. Podem considerar-la, doncs, aquesta novel·la com el punt culminant de la narrativa d'Oller i, per extensió, del realisme català. És una novel·la llarga i complexa, que vol retratar la societat catalana de la Restauració, i que integra personatges i ambients ja apareguts en novel·les anteriors.


Pilar Prim:
Pilar Prim presenta la doble problemàtica psicològica de la dona jove, vídua i mare que, per un costat, s’enamora del mateix home que la seva filla i, per amor a ella, renuncia a disputar-li l’afecte de l’home estimat, i per l’altre, segons els costums testamentaris, l’usdefruit de l’herència la condiciona a no tornar-se a casar. Pilar Prim és el més aconseguit dels personatges femenins de l’autor, en contrast amb el de la seva filla Elvira i amb els matisos que d’ella donen les amigues. Com el seu nom indica, aquest personatge es mostra, més que relata, com un ésser feble, que evoluciona, debatent-se entre els sentiments i desitjos, la voluntat de rectitud de les convencions socials. Representen a la burgesia barcelonina finisecular, que Oller retrata aquí amb retocs provincians i ridículs. Ambinetada a Puigcerdà amb incursions a Barcelona, reprodueix l’ambient d’estiueig. El relat alterna el punt de vista del narrador amb la focalització interior dels personatges.
Pilar Prim és la darrera gran novel·la de Narcís Oller i la que, des del punt de vista estètic, és la més aconseguida. Es va publicar el 1906, ara fa cent anys, després d'un procés de gestació llarg i de nombrosos dubtes de l'autor

Ex.1 Belén.

pàg.164 ex. 10/11.

10.Saïd el protagonista de mar i cel mostra una característica típica dels personatges guimerians: el mestissatge, és a dir, el fet de pertànyer a dos mons diferents i alhora oposats, la qual cosa fa del protagonista un personatge marginat (Saïd és un morisc valencià expulsat del seu país que, per sobreviure, es dedica a la pirateria).
-Llegeix aquest fragment del primer acte en que Saïd dóna a coneixer el seu mestissatge. Busca el significat del mot hurí. Esbrina si hi ha cap element biogràfic de Guimerà que hagi pogut influir en l'aparició de personatges d'origen mestís en la seva obra.
Hurí: Cadascuna de les dones bellísimes i sempre verge que, segons la creença musulmana, viuen al paradís de Mahoma com a companyes de benaurats.


11.Observa les característiques temàtiques i formals d'aquest fragment de Maria Rosa i compara-les amb les del text anterior. Per què podem titllar Maria Rosa de drama realista?
És considerada un drama realista per la presència de problemes socials. En el fragment del llibre és demostra clarament el problema entre amo-treballador amb la següent frase: "I amb penes i treballs, i ajudant-la en Marçal, va fer tres dies; i mira't, encara no els hem cobrat."
És també un drama realista perquè els personatges són extrets de la realitat, de condició modesta, com expressa el fragment quan comenta que li costa molt de pagar les medicines; i l'ús d'una prosa més col·loquial que la tragèdia romàntica.

Pàg.179 ex. 1/4/5/6/7/9.

1.Llegueix el text i consulta en el diccionari el significat d'aquestes paraules: brancal, saca, traginer, musc, enlluernar, cautelós.
Brancal:
Cadascún dels costats d'un portal, especialment quan és de pedra.
Saca: Sac més gran que el normal, d'uns vuitanta centímetres i més ample.
Traginer: Persona que transportava mercaderies d'un costat a l'altre.
Musc: De color fosc, especialment morat.
Enlluernar: Ofuscar la vista amb una llum massa viva.
Cautelós: Que procedeix amb cautela

4.Resumeix el text tenint en compte aquestes preguntes:
-Quan començava a treballar l'Oleguer i de quina manera?
Oleguer començava a treballar, en un magatzem, quan començava el dia, de bon matí molt d'hora, i, recoltzant-se sobre els sacs de blat que havia de vendre, esperava els venedors tot saludant els veïns i persones que passaven. Si els venedors tardaven més del comte, es ficava al margatzem mentre vigilaba els sacs desde dins, observant si venien compradors.

-Com reaccionava davant l'interés dels pagesos?
Si, després d'obsrvar i sospesar el blat, els hi agradava, corria a eixir l'amo.

5.Formula les idees del text a partir de les respostes a les qüestions anteriors. Indica quines línies ocupa cada idea.
Segons les preguntes anteriors jo crec que les idees principals són: la manera de treballar d'Oleguer, que ocupa desde la prímera línea fins la setze; i de la reacció dels pagesos que ocupa desde la setze fins la vint-i-tres.

6.Enuncia el tema d'aquest fragment de l'escanyapobres.
Jo crec que tracta la dura vida de treballador que porta el protagonista, ja que és ell qui s'axieca d'hora per tenir-ho tot previst i preparat, esperant compradors.

7.Es tracta d'un text narratiu, perquè mitjançant un narrador ens són presentats uns fets i unes accions que avancen en el temps.
-Digues quin tipus de narrador hi utilitza Narcís Oller i justifica la resposta:
Un narrador omniscient. Perquè no és el protagonista qui narra l'acció en primera persona, sinó que és un narrador que utlitza la tercera persona ("i, recolzat a les saques de mostra, esperava compradors".)
-Tenint en compte la teva tria, digues quina persona fa servir aquest tipus de narrador.
Utilitza la tercera persona.

9.Cap a la part final del text, el narrador empra dues comparacions. Digues quines són i analitza-les amb l'ajut d'aquest cuadre.
1. Terme real:
Una mostra de blat.
Terme imaginari:
Rajolí d'0r.

2.Terme real:
dreuter i cautelós.
Terme imaginari: aranya de l'albenc.





dimecres, 20 de gener del 2010

renaixança

9.
Senyala quin tópic literari és emprat en les tres primeres estrofes.
En les tres primeres estrofes es utilizat el topic: ubi sunt? recorda l´antiga esplendor i la bellesa d´una cosa humana desapareguda.

10.
Explica les comparacions que Verdaguer empra per a descriure aquests fets i elements del paisatge: la desaparicio dels cants dels monjos; la pervivencia dels dos campanars; els roures i les masies.
la desaparicio dels cants dels monjos: la descriu com:los himnos sants en l´arpa s´adormiren com verdoles que en llur niu moriren, es a dir que compara als cants dels monjos a la música relazan que fa l´arpa, pero que a deixat de sonar, i com a les verdoles que deixan de cantar cuan moren en els seus nius.
la pervivencia dels dos campanars: els descriu com: com dos gegants d´una legio sagrada
Sols encara hi ha dreas dos campanars, compara els campanars a dos gegants es a dir, els dos campanars son inmortals, indestructibles, ja que per un esser huma es casi imposible destruir una cosa tan gran.
els roures i les masies: semblen garics los roures al peu d´elles.
Les masies del pla semblen ovelles, al peu de llur pastor agegantat , es a dir, els roures son tan grans que al costat de les masies aquestes semblen tant petitas com ovelles.

11.
Comenta les dues metáfores, que parlen de les ruÏnes dels campanars.

Dues formidables sentinelles:
Parla dels dos campanars que an quedat dret, no nomes aixo que ames son elegants ja que els sentinelles van ben uniformats, elegants guapos.

Com dos gegants d´una legio: les dues torres dius en que son dos enormes gegants, ia que son molt alts, a comparació dels dos monjos.

12.
Exenta dos exemples d´hiperbaton i analitza´ls.
Los himnes sants en l´arpa s´ adormiren
s´hauria de dir: los himnes sants s´adormiren en l´arpa.
Caigueren les imatges d´alabastre:
s´hauria de dir: les imatges d´alabastre caigueren.

14.
Quina de les quatre caracteristiques de la poesia de verdaguer creus que te mes rellevancia en aquest fragmen de “ los dos campanars”?
En aques fragment es veu l´estat d´anyorança de l´autor, ubi sunt? Aquest topic ens confirma que l´anyorança es certa .

dimarts, 19 de gener del 2010

La Reinaxença- Carla (III)

La Reinaxença- Carla (II)

catalán caarlaaaaa

La Reinaxença- Carla

Activitats pàg.160