LLETRES EN VIU

10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?

1: Fugit irreparabile tempus.
2: Pregunta retòrica.


11.
Que n'ets, de bella, estimada meva, Asíndeton
que n'ets, de bella! Asíndeton
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se. Metáfora
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís, Metáfora
dues meitats de magrana són les teves galtes Metáfora
darrere el teu vel.
El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims; Metáfora
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics

1: Descriptio Puellae
2: Hay un Parelismo durante todo el poema, se repite la estructura, siempre nombra algo y después lo compara con otra cosa.
Un continuado de Metáforas
Asíndeton, Hipérbaton

12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.

Josep Carner

1: Fugit irreparabile tempus
2: Asíndeton y Pregunas retóricas