LLETRES EN VIU

1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; (1)
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

1: fugit irreparabile tempus.
2: (1)hipérbaton: alteración del orden habitual de los elemenstos de una frase.


2.

(…) coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII

1: Beatus ille
2: Epíteto: adjetivo innecesario porque no añade significado al mensaje; en general va antepuesto al nombre.



3.

¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada

1: Contempus mundi.
2:Epíteto: adjetivo innecesario porque no añade significado al mensaje; en general va antepuesto al nombre.



4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! (1)Car plens són els cors, però curta és la vida,(1)
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLING

1:Carpe Diem
2:Hipèrbaton:Alteració de l'ordre habitual dels elements.(1)
Paràfrasis: Aquest poema tracta sobre el senti de viure la vida al màxim,sobretot la nit,sense preocupacions.



5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
(1)Per què dins terres que altre sol fecunda
(2)Viure voldríem?(1)Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?

M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

1:Contempus mundi
2:Interrogació retòrica (1),Hipèrbaton (2)


6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
(2)Un verd pradell ben ple de belles flors
(2)Un riu que banyi l’herba pels voltants,
(2)Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI

1:Locus amoenus
2:Asíndeton:Supressió de conjuncions que serveixen d'enllaç.
Anáfora(2):Repetició de paraules al començament de frase.



7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
(1)A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
(1)A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)

A.POPE

1:Beatus ille
2:Anàfora:Versos que comencen igual.(1)
Paràfrasis: El poema descriu un espai en el qual l'home,és feliç.Relaciona aquest espai amb elements pastorívols.

8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)

Francesc Vicenç Garcia

1:Sic transit gloria mundi
2:Enumeració (1):Succesió d'elements.


9.
(2)Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
(3)“Què has fet de ta senyera?
(1)On són tos reis? Tos braus cabdills, (1)on són?”

RUBIÓ I ORS

1:Ubi sunt (1)
2:Personificació (2),Pregunta retòrica (3)