LLETRES EN VIU

4. Navega per Internet i busca informació sobre les obres més rellevants d’Oller: La papallona, l’escanyapobres, la bogeria, la febre d’or, Pilar Prim. Pots afegir imatges, fragments d’obres…(No copiïs el contingut, cal llegir i resumir o comentar)

La Papallona:

La Papallona publicada el 1882, és la primera novella llarga de Narcís Oller. En aquesta obra, Oller comença a realitzar el seu propòsit principal: descriure literàriament la realitat de la societat catalana del seu temps , aquesta novel.la es situa enmig del barris populars de la Barcelona vella.

La delimitació social hi és, també, ben remarcada: els fabricants que protegeixen benèvolament la protagonista viuen al carrer de la Portaferrissa, en una casa que Oller caracteritza amb precisió. La novel·la ens presenta una ciutat com a espai, però, sobretot, com a vivència. Una ciutat: canviant com éstambé canviant el paisatge interior dels que la viuen. Per això, pot ser amable, feta de treball i sons familiars. Mentre la protagonista, que es diu Toneta, en plena inquietud i amb tota la seva sensibilitat femenina a flor de pell, viu una experiència d'immersió enmig d'una multitud, uniforme, grisa, despersonalitzadora; el "jo" de la protagonista es projecta sobre la multitud, a la recerca -temor i desig confosos. Són els remors de la ciutat, també, els que vénen a completar la imatge visual, de vegades com una mena d'extensió del dolor interior que sent la protagonista. La novel·la es tancarà amb una escena romàntica Lluís baixa per les Rambles a la caiguda del capvespre; a banda i banda -som a la vigília de Rams-, llorers i palmes; i els crits de la multitud, que es confon amb la foscor. La Papallona és una novel·la que integra la ciutat en el nucli mateix de la vivència de modernitat.

La papallona, va marcar l’inici del naturalisme a Catalunya i va donar a Narcís Oller fama europea. L’any 1885 la novella va ser traduïda al francès i va ser prologada i traducida al frances amb un elogios proleg de per Émile Zola a qui l`autor va coneixer a Paris.

l’escanyapobres

Aquesta novel·la, d'extensió més aviat breu, desenvolupa el tema universal de l'avarícia.

Es tracta d'una obra esquemàtica ambientada en una societat rural en procés d'industrialització. L'autor aconsegueix en aquesta novel·la, d'extensió més aviat breu personificar els diners i l'avarícia a través del tràgic personatge Oleguer i la seva esposa, la Tuies. En aquesta obra s'observen una barreja d'elements que pertanyen a diferents corrents literaris de l'època. Així, l'anàlisi del context social, la tècnica descriptiva i l'element lingüístic de la novel·la s'adscriuen de ple en el realisme. En canvi, la descripció científica del procés de l'avarícia i la finalitat moral encaixen amb el naturalisme. Tanmateix, l'obra conté també alguns aspectes romàntics i d'altres costumistes.

Amb L’Escanyapobres Narcís Oller guanyà un premi extraordinari i el mestratge en prosa als Jocs Florals de Barcelona de 1884.

La bogeria:

La Bogeria és una novella contemporània de la darrera ressenyada,

És una novella breu, d’uns pocs capítols, en la que repassem la vida de Daniel Serrallonga a través dels ulls de dos seus companys de facultat

a través dels seus encontres al llarg de diferents moments de la seva vida, es van explicant, tot fent safareig, el que s’ha esdevingut a la vida del tercer, en Serrallonga, el Bandereta.

Es podria dir que el relat consisteix en el seguiment llunyà i amb escàs interès que fan dos antics companys de facultat del cas d’un tercer, del que es diria que no hi és tot.

una novel·la singular en la tradició narrativa catalana i en la mateixa trajectòria de l’autor. La discussió sobre el determinisme present en l’obra, a finals del segle XIX, evidencia el desenvolupament d’una nova orientació literària, en resposta al descrèdit de la novel·la realista i naturalista, a la vegada que converteix aquesta problemàtica en un dels centres temàtics de la ficció.

la febre d’or

La febre d'or es divideix, en l'aspecte estructural i argumental, en dues grans parts, amb títols ben diferenciats i explícits: "La pujada" i "L'estimbada". El fil conductor de la novel·la és l'ascensió de Gil Foix i, consegüentment, de la seva família, des de la menestralia fins a l'alta burgesia i el seu retorn a l'ofici de fuster i a la situació social anterior. . La novel·la es clou amb el retorn a l'ofici de fuster d'un alienat Gil Foix. La febre d'or és la gran novel·la de Barcelona i d'una determinada burgesia, que veu créixer la seva autoritat econòmica i social. El centre bàsic de la novel·la és l'enriquiment i l'ascensió d'una família, representativa d'una nova burgesia sorgida del joc a la Borsa. L'escenari és la ciutat de Barcelona, que també esdevé protagonista en convertir-se en una ciutat brillant i cosmopolita, seguint una evolució paral·lela a la de la burgesia.Els paral.lelismes amb L'escanyapobres són ben evidents: en tots dos textos, hi ha una intenció moralitzadora, hi ha una defensa del capitalisme productiu i un rebuig de l'especulatiu. També es denuncia l'extremisme, la irreflexió, la gasiveria, la roïnesa d'esperit

Amb La Febre d'Or Oller assoleix el ple domini de les tècniques realistes-naturalistes. Podem considerar-la, doncs, aquesta novel·la com el punt culminant de la narrativa d'Oller i, per extensió, del realisme català. És una novel·la llarga i complexa, que vol retratar la societat catalana de la Restauració, i que integra personatges i ambients ja apareguts en novel·les anteriors.

Pilar Prim:

Pilar Prim presenta la doble problemàtica psicològica de la dona jove, vídua i mare que, per un costat, s’enamora del mateix home que la seva filla i, per amor a ella, renuncia a disputar-li l’afecte de l’home estimat, i per l’altre, segons els costums testamentaris, l’usdefruit de l’herència la condiciona a no tornar-se a casar. Pilar Prim és el més aconseguit dels personatges femenins de l’autor, en contrast amb el de la seva filla Elvira i amb els matisos que d’ella donen les amigues. Com el seu nom indica, aquest personatge es mostra, més que relata, com un ésser feble, que evoluciona, debatent-se entre els sentiments i desitjos, la voluntat de rectitud de les convencions socials. Representen a la burgesia barcelonina finisecular, que Oller retrata aquí amb retocs provincians i ridículs. Ambinetada a Puigcerdà amb incursions a Barcelona, reprodueix l’ambient d’estiueig. El relat alterna el punt de vista del narrador amb la focalització interior dels personatges.

Pilar Prim és la darrera gran novel·la de Narcís Oller i la que, des del punt de vista estètic, és la més aconseguida. Es va publicar el 1906, ara fa cent anys, després d'un procés de gestació llarg i de nombrosos dubtes de l'autor

Ex.1 Belén.

2010-01-30T01:44:00.000-08:00

pàg.164 ex. 10/11.

10.Saïd el protagonista de mar i cel mostra una característica típica dels personatges guimerians: el mestissatge, és a dir, el fet de pertànyer a dos mons diferents i alhora oposats, la qual cosa fa del protagonista un personatge marginat (Saïd és un morisc valencià expulsat del seu país que, per sobreviure, es dedica a la pirateria).
-Llegeix aquest fragment del primer acte en que Saïd dóna a coneixer el seu mestissatge. Busca el significat del mot hurí. Esbrina si hi ha cap element biogràfic de Guimerà que hagi pogut influir en l'aparició de personatges d'origen mestís en la seva obra.
Hurí: Cadascuna de les dones bellísimes i sempre verge que, segons la creença musulmana, viuen al paradís de Mahoma com a companyes de benaurats.

11.Observa les característiques temàtiques i formals d'aquest fragment de Maria Rosa i compara-les amb les del text anterior. Per què podem titllar Maria Rosa de drama realista?
És considerada un drama realista per la presència de problemes socials. En el fragment del llibre és demostra clarament el problema entre amo-treballador amb la següent frase: "I amb penes i treballs, i ajudant-la en Marçal, va fer tres dies; i mira't, encara no els hem cobrat."
És també un drama realista perquè els personatges són extrets de la realitat, de condició modesta, com expressa el fragment quan comenta que li costa molt de pagar les medicines; i l'ús d'una prosa més col·loquial que la tragèdia romàntica.

Pàg.179 ex. 1/4/5/6/7/9.

1.Llegueix el text i consulta en el diccionari el significat d'aquestes paraules: brancal, saca, traginer, musc, enlluernar, cautelós.
Brancal: Cadascún dels costats d'un portal, especialment quan és de pedra.
Saca: Sac més gran que el normal, d'uns vuitanta centímetres i més ample.
Traginer: Persona que transportava mercaderies d'un costat a l'altre.
Musc: De color fosc, especialment morat.
Enlluernar: Ofuscar la vista amb una llum massa viva.
Cautelós: Que procedeix amb cautela

4.Resumeix el text tenint en compte aquestes preguntes:
-Quan començava a treballar l'Oleguer i de quina manera?
Oleguer començava a treballar, en un magatzem, quan començava el dia, de bon matí molt d'hora, i, recoltzant-se sobre els sacs de blat que havia de vendre, esperava els venedors tot saludant els veïns i persones que passaven. Si els venedors tardaven més del comte, es ficava al margatzem mentre vigilaba els sacs desde dins, observant si venien compradors.
-Com reaccionava davant l'interés dels pagesos?
Si, després d'obsrvar i sospesar el blat, els hi agradava, corria a eixir l'amo.

5.Formula les idees del text a partir de les respostes a les qüestions anteriors. Indica quines línies ocupa cada idea.
Segons les preguntes anteriors jo crec que les idees principals són: la manera de treballar d'Oleguer, que ocupa desde la prímera línea fins la setze; i de la reacció dels pagesos que ocupa desde la setze fins la vint-i-tres.

6.Enuncia el tema d'aquest fragment de l'escanyapobres.
Jo crec que tracta la dura vida de treballador que porta el protagonista, ja que és ell qui s'axieca d'hora per tenir-ho tot previst i preparat, esperant compradors.

7.Es tracta d'un text narratiu, perquè mitjançant un narrador ens són presentats uns fets i unes accions que avancen en el temps.
-Digues quin tipus de narrador hi utilitza Narcís Oller i justifica la resposta:
Un narrador omniscient. Perquè no és el protagonista qui narra l'acció en primera persona, sinó que és un narrador que utlitza la tercera persona ("i, recolzat a les saques de mostra, esperava compradors".)
-Tenint en compte la teva tria, digues quina persona fa servir aquest tipus de narrador.
Utilitza la tercera persona.

9.Cap a la part final del text, el narrador empra dues comparacions. Digues quines són i analitza-les amb l'ajut d'aquest cuadre.
1. Terme real: Una mostra de blat.
Terme imaginari: Rajolí d'0r.

2.Terme real:dreuter i cautelós.
Terme imaginari: aranya de l'albenc.

àngel Guimerà i Narcís Oller (marina)

2010-01-26T06:35:00.002-08:00

català - Marina

Publish at Calaméo or browse others.

Àngel Guimerà i Narcís Oller (carla)

2010-01-26T06:35:00.001-08:00

Català - Carla

Publish at Calaméo or browse others.

renaixança

2010-01-20T13:45:00.000-08:00

9.
Senyala quin tópic literari és emprat en les tres primeres estrofes.
En les tres primeres estrofes es utilizat el topic: ubi sunt? recorda l´antiga esplendor i la bellesa d´una cosa humana desapareguda.

10.
Explica les comparacions que Verdaguer empra per a descriure aquests fets i elements del paisatge: la desaparicio dels cants dels monjos; la pervivencia dels dos campanars; els roures i les masies.
la desaparicio dels cants dels monjos: la descriu com:los himnos sants en l´arpa s´adormiren com verdoles que en llur niu moriren, es a dir que compara als cants dels monjos a la música relazan que fa l´arpa, pero que a deixat de sonar, i com a les verdoles que deixan de cantar cuan moren en els seus nius.
la pervivencia dels dos campanars: els descriu com: com dos gegants d´una legio sagrada
Sols encara hi ha dreas dos campanars, compara els campanars a dos gegants es a dir, els dos campanars son inmortals, indestructibles, ja que per un esser huma es casi imposible destruir una cosa tan gran.
els roures i les masies: semblen garics los roures al peu d´elles.
Les masies del pla semblen ovelles, al peu de llur pastor agegantat , es a dir, els roures son tan grans que al costat de les masies aquestes semblen tant petitas com ovelles.

11.
Comenta les dues metáfores, que parlen de les ruÏnes dels campanars.

Dues formidables sentinelles:
Parla dels dos campanars que an quedat dret, no nomes aixo que ames son elegants ja que els sentinelles van ben uniformats, elegants guapos.

Com dos gegants d´una legio: les dues torres dius en que son dos enormes gegants, ia que son molt alts, a comparació dels dos monjos.

12.
Exenta dos exemples d´hiperbaton i analitza´ls.
Los himnes sants en l´arpa s´ adormiren
s´hauria de dir: los himnes sants s´adormiren en l´arpa.
Caigueren les imatges d´alabastre:
s´hauria de dir: les imatges d´alabastre caigueren.

14.
Quina de les quatre caracteristiques de la poesia de verdaguer creus que te mes rellevancia en aquest fragmen de “ los dos campanars”?
En aques fragment es veu l´estat d´anyorança de l´autor, ubi sunt? Aquest topic ens confirma que l´anyorança es certa .

La Reinaxença- Carla (III)

2010-01-19T12:39:00.002-08:00

catalan_carla

Publish at Calaméo or browse others.

La Reinaxença- Carla (II)

2010-01-19T12:39:00.001-08:00

catalán caarlaaaaa

Publicar en Calaméo o navegar Otros .

La Reinaxença- Carla

2010-01-19T12:25:00.000-08:00

CATA marina

Publish at Calaméo or browse others.

Activitats pàg.160

2010-01-19T11:09:00.001-08:00

CATALAN PAG 160

Publish at Calaméo or browse others.

La Reinaxença: Oda ''La pàtria'' i Verdaguer.

2010-01-15T05:55:00.000-08:00

text
Publish at Calaméo or browse others.

Laura Leal

2009-12-23T06:30:00.000-08:00

catalan actividad lau

Publish at Calaméo or browse others.

Carla Beschi

2009-12-21T12:27:00.000-08:00

Carla Beschi

Publish at Calaméo or browse others.

Renaixament, Barroc i Neoclassicisme

2009-12-19T05:25:00.000-08:00

Renaixament, Barroc i Neoclassicisme

Publish at Calaméo or browse others.

Exercicis:

belenCat

Publish at Calaméo or browse others.

Segona part català

2009-12-16T04:37:00.000-08:00

- Marina:

2º part català (Marina)

Publish at Calaméo or browse others.

Primera part català

2009-12-16T01:21:00.000-08:00

http://en.calameo.com/read/000138023e6c1b1a64c79

2009-11-17T06:18:00.000-08:00

TIRANT LO BLANC

1.La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Heu de llegir el primer paràgraf. Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina?

Agnès és la més agraciada donzella que Tirant hagi vist mai. Aquesta elegant dama, portava vestits que valien el preu d'una ciutat,no pensava sinó a donar-los, així com les joies i les altres coses que ella tingués: de tan gentil condició era! Senyor, a més el dia que Tirant la va conèixer portava un fermall molt bell al pit.

La expressió que pot demostrar el resultat de èsser com és la bella Agnès és: "I si la vostra benigna mercè me l'atorgarà, jo l'accepto, i el portaré de grat per honrar-vos i servir-vos, prometent i jurant sobre l'altar i per l'orde de cavalleria, de combatre un cavaller a peu o a cavall a tota ultrança, armat o desarmat, de la millor manera que ell ho sabrà divisar."

2.Carmesina: al primer paràgraf s'explica com se n'enamora Tirant. Segur que ho podeu relacionar amb una de les característiques de l'amor que heu vist a la pàgina anterior. Quina característica física de Carmesina atrau més a Tirant?

Jo ho relacionaria amb l’Amor virtuós, ja que Tirant correspon ala descripció del tipus de cavaller d’aquest amor i més endavant intentarà conquistar a la seva donzella amb danses, justes i batalles.
“ virtuós. Que s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles. És el tipus d'amor que s'acosta més al dels trobadors.”
La característica física que més atrau a Tirant són els pits de Carmesina, que en aquell instant s’està canviant.

En el primer cas, parla el senyor de Vilesermes, enamorat de la bella Agnès. El segon i el tercer es refereixen a Tirant. Torneu a la pàgina anterior i relacioneu el que acabeu de llegir amb les característiques de l'amor de què parlen els tres primers paràgrafs.

El senyor Vilasermes sent amor virtuós cap a la bella Agnes i s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles, és per aixó que Vilasermes lluita amb Tirant per aconseguir el fermall de la seva amada bella Agnes.

En el segon cas, parla de l'amor entre Tirant i Carmesina, el que representa, com hem dit anteriorment, un amor virtuós.

El tercer cas podria ser un amor viciós, ja que Diafebus i Tirant planejen una visita nocturna a la cambra de Carmesina i Estefania, amb intencions ben clares. Diafeubus passa la nit amb Estefania i Tirant amb Carmesina, però aquets últims no fan res mentre que els altres dos consumeixen el seu amor.

L'amor viciós. La donzella (fixeu-vos que aquí és ella qui pren la iniciativa) estima el gentilhome o el cavaller "per son delit". L'objectiu és aplegar-se "al llit encortinat amb los llançols ben perfumats" per obtenir tot el plaer que es pugui... Aquest és el tipus d'amor que més li agrada a Estefania.

Quines diríeu que han estat les més reeixides ? Per què?

En la meva opinio les relacions amoroses o una d´elles esla de Tirant i Carmesina, ja que :

Tirant és un home que, com a cavaller és molt valent, però en l'amor és una mica tímid, pero,

també demostra el seu amor a través de cartes.

En aquest text tirant demostra el seu amor a carmelina ja que aquesta li demana que ell li diluí qui es la dona que el té enamorat i ell per poderse declarar, li regala un mirall, aixins, cuan la Carmesina, obre el regal pensan que seria un retrat es dona compte que Tirant esta enamorat d´ella.

Jo penso que es una de les parrelles mes reeixides perque tot i el seu amor, el tenen que guardar en secret per no corre perrill, a més en Tirant en moltes ocasions demostra a Carmesina que l´estima.

Entre altres, encara d´averse casat en secret la Carmesina no vol consumar el seu amor amb Tirant fins que el seu pare li done la ma de la Carmesina al Tirant y finalmente es casen en secret.

Tambe, jo diria que una de les relacion mes reeixides es la de diafebus y Estefanía; tot es veu en el momento on Diafebus marxa a Constantinoble amb els presoners de guerra i, en arribar-hi, s'entrevista amb Carmesina, a qui reafirma l'amor del seu cavaller. Estefania, que hi era present, es val de l'ocasió per demostrar el seu amor a Diafebus. Tot aquest romanç conclou amb una boda, ja que gracies a Tirant, que demana a l'Emperador la mà d'Estefania per a Diafebus,i en celebrarse la boda, l'Emperador concedeix a la parella el ducat de Macedònia i acaban feliços.

Segons la meva opinio la relacio entre Ricomana i Felip es reeixides ja que arriba a bon port ja que s´acaban casant.

El romanç de L'Emperadriu i Hipòlit no es reeixida ja que l´emperatriz es casada i no podran mai casarse ni estar junts ames sempre es tenen que veure d´amagat entre altres al fianal del llibre l´emperatriu mort. Tambe auriem de tenir en compte la diferencia d´etat i el perill que corren si l´emperador els enxampa.

El caballer Espercius y la seva dama, en la meva opinio si es una relacio amorosa reeixida ja que no nomes es casen ames tenen fills que heretan tot el seu llinatge i les seves riqueses.

És possible que hàgiu considerat que la relació amorosa més reeixida és aquella que es dóna entre una parella que és capaç de consumar l'amor feliçment.
Consumar l'amor? Tothom sap què vol dir, això. I feliçment? El qualificatiu es pot aplicar al segle XV? Com és l'acte sexual a la novel•la? En posarem tres exemples.

1. L'acte sexual d'Estefania i Diafebus. Llegiu els fragments assenyalats de la nit que passen al castell de Malveí: el primer, el segon, i el tercer, que es refereix a Tirant i Carmesina amb una metàfora ben significativa. Què us sembla, tot plegat?

Plaerdemavida intenta explicar-li a Carmesina que la nit anterior havia vist i escoltat com feien l'amor dues persones i altres dues estaven allà però sense consumar. Ens sembla que intenta dir-li a Carmesina que vagi més en compte perquè aquella nit s'havia adonat ella però podria haver sigut una altre persona i tenir conseqüències pitjors.

2. L'acte sexual de Tirant i Carmesina, que té lloc ben al final de la novel•la!

En aquest cas,l’acte sexual es compara amb les batalles.

3. L'acte sexual de l'Emperadriu i Hipòlit. Recordeu els quinze dies que Hipòlit passa tancat a la cambra de l'Emperadriu? Recordeu què va passar al terrat on ell esperava que la dama li obrís la porta? Si us hi heu fixat bé, segur que us haureu adonat que el narrador explica de manera molt diferent aquesta relació sexual, comparada amb les altres. Podeu explicar el perquè?

Penso que en els altres casos anteriors,el narrador explica els actes sexuals d’una manera més humana;en canvi en aquest cas,l’explica d’una manera més fantàstica.

Però hi ha una metàfora que les uneix, oi que sí? Com que ningú no ens impedeix de pensar que les metàfores no són mai gratuïtes i que si es repeteixen és que volen dir alguna cosa, podem concloure que al segle XV els homes (no oblidem que qui escriu és un cavaller) veien les relacions sexuals lligades a la violència masculina. Podríem imaginar que si qui hagués escrit la novel•la hagués estat una dona, la visió de l'acte sexual hauria estat possiblement diferent. Voleu saber l'opinió de Cristina de Pizan?

Penso que si una dona l’hagués escrit,ho hagués fet de manera més sentimental i de manera sensible.

Hi ha un interessant article de Lola Badia que parla d'aquests temes.

2009-10-22T10:29:00.000-07:00

1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; (1)
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

En mis palabras:

En este poema calderón de la Barca nos quiere decir, no que no le demos importancia a la vida, que cuando menos te lo esperes se acabara , no!! Todo lo contrario nos quiere decir que la vida es maravillosa que ay que disfrutarla que la muerte llegara que es algo irreparable pero que la vida es para ser feliz, y a pesar de la muerte,tenemos que vivirla, gozarla, para ser felices.
En mi opinión esto es lo que a querido decir para mi el autor o por lómenos es lo que yo e sabido deducir del poema.

2009-10-22T10:10:00.000-07:00

10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?

Amb les meves pròpies paraules:

De què serveix la vida dels homes i els esforços que fem en ella si tots acabem morint?, no serveix per a res, tot es ràpid, fugaç, i no serveix de res posar una actitud orgullosa i vanidosa davant la vida.

2009-10-21T07:03:00.000-07:00

1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; (1)
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

1: fugit irreparabile tempus.
2: (1)hipérbaton: alteración del orden habitual de los elemenstos de una frase.

2.

(…) coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII

1: Beatus ille
2: Epíteto: adjetivo innecesario porque no añade significado al mensaje; en general va antepuesto al nombre.

3.

¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada

1: Contempus mundi.
2:Epíteto: adjetivo innecesario porque no añade significado al mensaje; en general va antepuesto al nombre.

4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! (1)Car plens són els cors, però curta és la vida,(1)
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLING

1:Carpe Diem
2:Hipèrbaton:Alteració de l'ordre habitual dels elements.(1)
Paràfrasis: Aquest poema tracta sobre el senti de viure la vida al màxim,sobretot la nit,sense preocupacions.

5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
(1)Per què dins terres que altre sol fecunda
(2)Viure voldríem?(1)Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?

M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

1:Contempus mundi
2:Interrogació retòrica (1),Hipèrbaton (2)

6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
(2)Un verd pradell ben ple de belles flors
(2)Un riu que banyi l’herba pels voltants,
(2)Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI

1:Locus amoenus
2:Asíndeton:Supressió de conjuncions que serveixen d'enllaç.
Anáfora(2):Repetició de paraules al començament de frase.

7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
(1)A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
(1)A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)

A.POPE

1:Beatus ille
2:Anàfora:Versos que comencen igual.(1)
Paràfrasis: El poema descriu un espai en el qual l'home,és feliç.Relaciona aquest espai amb elements pastorívols.

8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)

Francesc Vicenç Garcia

1:Sic transit gloria mundi
2:Enumeració (1):Succesió d'elements.

9.
(2)Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
(3)“Què has fet de ta senyera?
(1)On són tos reis? Tos braus cabdills, (1)on són?”

RUBIÓ I ORS

1:Ubi sunt (1)
2:Personificació (2),Pregunta retòrica (3)

2009-10-21T06:51:00.000-07:00

10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?

1: Fugit irreparabile tempus.
2: Pregunta retòrica.

11.
Que n'ets, de bella, estimada meva, Asíndeton
que n'ets, de bella! Asíndeton
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se. Metáfora
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís, Metáfora
dues meitats de magrana són les teves galtes Metáfora
darrere el teu vel.
El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims; Metáfora
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics

1: Descriptio Puellae
2: Hay un Parelismo durante todo el poema, se repite la estructura, siempre nombra algo y después lo compara con otra cosa.
Un continuado de Metáforas
Asíndeton, Hipérbaton

12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.

Josep Carner

1: Fugit irreparabile tempus
2: Asíndeton y Pregunas retóricas

2009-10-13T06:56:00.001-07:00

2. Troba figures retòriques:
El gran teatro del mundo, Calderón de la Barca:
-Hipérbatón, perquè altera l’ordre lògic dels elements de l’oració.
-Al•literació, perquè es repeteixen sons iguals amb la S.
Soneto XXIII, Garcilaso de la Vega:
-Personificació, perquè atribueix qualitats humanes a éssers inanimats.
Vida retirada, Fray Luís de León:
-Interrogació retòrica, perquè formula una pregunta emfàtica sense esperar resposta.
F. Hölderning:
-Enumeració,